dilluns, 19 de març del 2012

Ab ouo usque mala o "dels ous fins a les pomes"


El títol de la nostra entrada és un aforisme que significa "dels ous fins a les pomes" i reflecteix el costum de començar un àpat amb ous i acabar amb una fruita carnosa, molt especialment amb pomes. I és que avui volem parlar d'alguns aspectes relacionats amb l'alimentació a Roma. En la seva vida quotidiana els romans solien fer tres àpats. En efecte, a trenc d'alba, l'esmorzar o ientaculum  amb aigua, pa i formatge, algunes olives i fruita. Al migdia (12 h.), el dinar o prandium que era lleuger,  amb carn freda (restes del dia anterior), formatge, fruita i per beure mulsum -vi amb mel- o vi rebaixat amb aigua i calent. A les 4 p.m. el sopar o cena, l'àpat principal del dia,  i solia consistir en un entrant o entremesos (gustatio),  els primers plats (primae mensae) i després les secundae mensae o postres.


Segons Valeri Màxim a Dits i fets memorables "la senzillesa que tenien els antics [romans] a l'hora de menjar és una bona mostra de seva frugalitat i de la seva contenció. En efecte, els homes més il·lustres no s'avergonyien de menjar o sopar a l'aire lliure [...]. Fins a tal punt eren atents a la continència en el menjar que entre ells era més freqüent menjar farinetes que no pas pa". Sembla, doncs, que els plats més habituals al principi eren farinetes de cereals, olives, ous, formatges, i de carn ben poca. D'aquesta cuina senzilla es passaria de mica en mica a una cuina més refinada i sofistacada. Bona prova és aquest fragment de la Vida de Lucul de Plutarc: Els àpats diaris de Lucul eren propis d'un nou ric. Pels mantells de porpra, per la vaixella d'argent, pels espectacles de dansa i de recitació, i també pel fet de servir tota mena de plats i  dolços exquisadament elaborats, era objecte de l'enveja dels lliberts [...]. Un dia que sopava tot sol, li servirren només un sopar mediocre; indignat feu venir l'esclau que n'estava al càrrec. Aquest li digué que, en no haver-hi cap convidat, havia pensat que no era necessari un sopar de grans despeses: Què dius ara? No saps que avui Lucul sopa a casa de Lucul?". Tot aquest luxe es limitava a la gent rica. Segons Bàrbara Matas "el canvi en la manera d'alimentar-se degué començar a finals del segle III aC, quan es van posar de moda aliments exòtics importats d'orient i plats carregats d'espècies".




D'altra banda els més modestos que vivien a les insulae guisaven poc ja que no disposaven d'una cuina. Encendre foc suposava un perill i sovint era millor comprar el menjar fet a les tavernes o al thermopilum on se servien racions que es podien consumir allí mateix o emportar-se a casa. 







diumenge, 18 de març del 2012

Fem un repàs sobre urbanisme


Molts han estat els aspectes que hem estudiat relacionats amb la civilització romana. A tall d'exemple i  pel que fa a l'urbanisme, el disseny, fundació i traçat de les ciutats, les muralles axí com obres públiques com els  aqüeductes, ponts i vies; també,  la forma i la funció dels  edificis d'espectacles (teatre, amfiteatre i  circ) i d'oci (termes) i les activitats que s'hi desenvolupaven, a més a més dels temples  i dels tipus d'habitatge (domus, villae i insulae).

Per tot plegat,  us deixo aquí dos materials que poden ser del vostre interès:

1. Vídeo de Roma en 3D:


2. Presentació de D.García Izquierdo, J.A. Lobato Gutiérrez y F. Lorite García: La ciudad antigua. Las colonias romanas


dimecres, 29 de febrer del 2012

Les termes

A continuació podeu veure una porducció de l'any 2002 que és fruit d'un treball conjunt del Museu de Sant Boi i del Laboratori Multimèdia de la ETSEIB (Escola Tecnica Superior d'Enginyeria de Barcelona de la UPC) i que ens presenta una reconstrucció 3D de les Termes Romanes de Sant Boi.  
Aquests banys pertanyenien a una propietat privada i són un dels més ben conservats de Catalunya. Van ser construïts a  les acaballes del segle II dC. L'edifici termal va estar en ple funcionament fins al segle V. 
Aquestes termes estaven formades per dos cossos d'edificació paral·lels. Al primer hi trobem l'apodyterium o vestidor i les cambres fredes: el frigidarium i la cella piscinalis (la sala i la piscina freda). A l'altre,  les cambres calentes: tepydarium o sala tèbia, sudatorium o sala de bany de vapor i caldarium o sala de bany calent. El conjunt es completava amb dues dependències de servei, on hi havia els forns, praefurnia.


dimarts, 28 de febrer del 2012

Passejant pel Parc del Laberint d'Horta


Alguns dels nostres alumnes de 4t d'ESO van decidir fer una passejada pel Parc del Laberint d'Horta i ens han fet aquest bonic regal. Gràcies!







divendres, 24 de febrer del 2012

El teatre


Recreació infogràfica del Teatre Sur de Gerasa


Reconstrucció vitual del Teatre romà de Bílbilis realitzada pels grups de recerca i  UBS  i  el GIGA de la Universitat de Saragossa:


dilluns, 20 de febrer del 2012

El circ romà

 Recreaciö infogràfica d'un circ romà:


Reconstrucció en 3D del Cric Màxim de Roma:


El mosaic romà "Cursa de quadrigues al circ" es va trobar a la ciutat de Barcelona i es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya. "Pinzellades d'art" n'analitza els detalls. Aquest mosaic data del segle IV i representa un tema molt popular a l'època romana: les curses de quadrigues. Es pensa que podria ser una reproducció del Circ Màxim de Roma, el circ més gran de tots. Al mosaic, l'espina central del circ apareix representada plena d'estàtues i construccions. També es mostra el marcador on es col•locava un ou de fusta cada vegada que es completava una volta. Els aurigues que conduïen els carros havien de fer el gir de 180 graus de la primera meta a tota velocitat i, alhora, impedir que cap altre quadriga no els avancés. En aquesta lluita, molts carros xocaven i bolcaven. Al mosaic "Cursa de quadrigues al circ", una imatge mostra com un xoc ha apartat una quadriga. En una altra, l'auriga ha hagut de frenar els cavalls per evitar que topessin amb la quadriga vencedora. Com era habitual, el guanyador de la cursa aixeca la fusta amb el braç dret com a símbol de victòria. Un home, amb una àmfora a la mà, saluda el guanyador amb eufòria. Tot el mosaic està treballat amb detall: les quadrigues, la roba dels aurigues, els ornaments dels cavalls, les inscripcions...
  Edu3.cat

I, ara, una cursa de quadrigues trepidant  que correspon a la pel·líciula Ben-Hur de William Wyler (1959) la qual va guanyar deu Oscars:








dijous, 16 de febrer del 2012

L'amfiteatre

Recreació de l'amfiteatre del Colosseu de Roma:



Si voleu visitar virtualment el Colosseu, premeu aquí. Accedireu al  portal  360cities on trobareu la captació fotogràfica a través d'una panoràmica esfèrica. Les fotos corresponen a fotògrafs professionals i a aficionats que desinteressadament han cedit les seves imatges.

dijous, 2 de febrer del 2012

La ruta d'Eneas

Com ja sabeu els llibres II i III constitueixen un flash-back que ens instal·la als orígens de la narració. En efecte, al llibre II Eneas explica a la reina cartaginesa Dido la caiguda de Troia (Ilioupersis) i recorda la pèrdua de la seva esposa Creüsa. Després dels dos primers avisos dels espectres d'Hèctor i de Creüsa, ha d'emprendre la missió que els déus i el fat -el destí- li encomanen: prendre els Penants de Troia i trobar, solcant els mars, la terra d'Hespèria (Itàlia).Així doncs,  El troià reununcia a la la lluita i fuig amb el seu pare Anquises i el seu fill Ascani (Iulus) En  el llibre III Eneas continua el seu relat davant la reina descrivint-nos la travessia marítima pel Mediterrani oriental fins al moment d'arribar a les costes de Cartago, enllaçant així amb el llibre I i acaba amb la mort del seu pare Anquises en terres sicilianes. 
Al llibre IV el relat se centra en la relació amorosa entre Dido i Eneas; però aquest ha d'acomplir el dictamen del  destí,  i empès pel missatge de Mercuri -enviat per Júpiter- l'heroi troià s'afanya a marxar cap a Itàlia. Davant la inflexibilitat d'Eneas de reconsiderar la seva partida, Dido se suïcida, maleïnt Eneas i la seva descendència. 
En el llibre V, l'heroi arriba a Sicília, a Drèpanum  on són acollits per Acestes, fill d'una troiana. Després de celebrar uns jocs fúnebres en honor d'Anquises, la flota troiana és devastada per les flames de l'incendi que ha provocat Juno. L'ombra d'Anquises aconsella al seu fill partir i dirigir-se cap a Cumes, prop de Nàpols.
En el llibre VI, després de la baixada als inferns, Eneas, confortat pel futur que depara als seus descendents, torna a la flota i salpa en direcció Caieta. 
Finalment, al llibre VII la flota troiana penetra en les boques del Tíber. L'acció a partir d'aquest moment transcorre en terres itàliques.

Amb aquesta breu recensió de la ruta d'Eneas us presentem un mapa que fou ideat per l'autor del bog de cultura clásica La túnica de Neso i que us pot ajudar a refer els escenaris de l'Eneida i anar construint el vostre propi imaginari. Bon viatge!



Ver El viaje de Eneas en un mapa más grande

dimecres, 1 de febrer del 2012

Històries del cel

Us deixo aquí l'enllaç del recurs que porta per títol Historias del  cielo editat per l'Instituto de Tecnologías Educativas (ITE) del Ministerio de Educación  i creat per J. Medina, A. Patiño i F.J. Pariente. En aquesta apliació podreu estudiar les constel·lacinons i planetes, observables a primera vista i coneguts des de l'antiguitat, mitjançant un doble enfocament: el mitològic, amb l'exposició dels mites i les llegendes de les quals van prendre el seu nom, i el científic, basat en el rigor de les dades i observacions que aporta l'Astronomia. Els continguts es distribuiexen en els següents blocs:

  • Les constel·lacions no zodiaclas i zodiacals.
  • Quadres mitològics.
  • Planetes.
  • Glossari.
  • Agenda.
Historias del cielo. Cliqueu aquí per a accedir al recurs